You are currently browsing the category archive for the ‘Uncategorized’ category.


La verdadera razón de por qué hay más cáncer y diabetes.
La bioquímica Leuren Moret trabajó dos años en los laboratorios nucleares Livermore de los EEUU. Cuando investigó y se enteró de en qué estaba metida decidió salir a explicarlo a la luz. También fué testigo de primera mano del inicio del programa HAARP. Por eso sus afirmaciones tienen una credibilidad total.

Con 61 años demuestra una gran valentía al contarlo ya que está amenazada de muerte como ha reconocido.

Mirad la conferencia porque cada frase es impresionante.

Guia para comprar té y no morir en el intento.

Si lo encuentras, compra siempre que puedas té con certificado orgánico, es el único que puede asegurarte que no está contaminado. Y cuidado que no os engañen, ha de aparecer la palabra “órganico” porque por ejemplo si pone “100% natural” entonces no es certificado, las empresas juegan con eso.

Otra manera de estar seguros es comprar té de alta calidad, hay empresas por internet que venden directamente del proveedor y cuando ves ese té y lo comparas con el que tenemos aquí no tiene nada que ver, con el simple aspecto y tacto ya se ve que es de calidad. La manera de saber si es de alta calidad al comprar por internet es porque en las descripciones te explican muchos detalles como qué cosecha es y en qué fecha se recogió. Si es de calidad significa que ha crecido en buenas condiciones, digamos que es más artesanal. Yo es el que compro y incluso sale más barato porque cuando el té es de buena calidad con poco que hagas ya te cunde, es más agradable y tiene mejor sabor.

Si no lo encuentras orgánico al menos cómpralo a granel, aunque puede que contenga pesticidas porque las hojas de la mayoría de tés no se lavan.
Intenta comprarlo sin sabores porque además pueden haberle añadido químicos.
Para darle sabor basta con que cuando lo preparemos le añadamos nosotros lo que queramos como piel de naranja, pimienta, clavo, canela, cardamomo, etc

Dónde hay que ser especialmente cautelosos es con el té envasado, o sea el té de bolsa. Por varios motivos:

  • Las bolsas de té modernas -esas que parecen de seda y que dejan entrever las hojas- están hechas de ácido poliáctico con maíz transgénico. Otras de nylon y con polietileno tereftalato (PET) que también son perjudiciales. Y las de papel están tratadas con epiclorohidrina que es cancerígena. Con el agua caliente esas partículas acaban transfiriendose a la infusión.
  • Mirad que en los aditivos no aparezca ni la lecitina de soja ni el maíz porque -a menos que indique lo contrario- serán transgénicos.
  • Si veis que pone “sabor natural“,”potenciador del sabor” o “aromas añadidos” no os engañéis, por un agujero en la normativa las empresas pueden utilizar un químico sintético y por ejemplo si sabe a naranja poner en el envase que el producto tiene sabor natural a naranja.

Otro detalle es que el colador sea de acero inoxidable o de cristal.

En el caso de comer fuera una opción es pedir un vaso de agua caliente llevando nuestro té y después lo podemos pagar igual como propina para quedar en paces.

Trabajador desprotegido rociando el té con pesticida

Trabajador desprotegido rociando el té con pesticida

Un dia me encontraba por la calle acompañando a un conocido que es ciego y le indiqué que el sol se estaba poniendo y que el día se oscurecía. Entonces él me formuló una de las preguntas más fascinantes que me hayan hecho nunca:

-“Cómo se ve cuando ves?”

Traté de responderle con una serie de frases inconexas sobre los colores, las formas.. pero en mitad de las frases me paraba porque me daba cuenta de que cualquier palabra o expresión se quedaban cortas para poderle transmitir la experiencia que tenemos de la visión.
Entonces me paré y nos vimos sumidos en un profundo silencio, esperando que me llegara una brillante deficinión que nunca llegó. Cuando el silencio empezó a ser incómodo le repliqué:
-“Y cómo se ve cuando no ves?”
A lo que él respondió: “imagino que lo contrario a cuando ves.”
Y acto seguido al darnos cuenta de lo absurdas que eran esas frases nos pusimos a reír. Y esa risa transmutadora resultó ser la respuesta más adecuada a la pregunta, dado que nuestras diferentes realidades no podían ser mostradas con las meras palabras.

Lo más curioso del caso es que si lo pensamos bien, la percepción de la realidad de un ciego y un vidente, son dos maneras relativas de decodificar una realidad y son igual de válidas al mismo tiempo.
Nuestra visión nos resulta tan práctica y nos parece tan real que pensamos que el mundo es tal como lo vemos. Cuando miramos un árbol lo diseccionamos; vemos aquí las hojas verdes, allí las formas de las ramas, allá el tronco.. vemos todas las formas delimitadas.
El ciego en cambio empezará a palpar la hoja y seguirá palpando hasta la rama, pero no se fijará en cuando termina una y cuando empieza la otra, no puede ver los límites.

Paradójicamente ese tipo de visión está más próxima a la realidad que la que nos proporciona nuestra visión. Dónde a nosotros nos pierden y limitan los detalles, ahi el ciego tiene una abstracción más elevada de los objetos al no estar confundido por las formas ni los colores.

De hecho los monjes budistas hacen una meditación que consiste en precisamente eso, ir abstrayendo los límites entre los objetos. Por ejemplo observan la forma de una mesa y empiezan a ver los objetos de la mesa como si estuvieran incluidos en la misma mesa, entonces el suelo y la mesa también se unen y consituyen una sola forma, y asi sucesivamente incluyendo más y más objetos en una misma forma global cada vez más grande. También suelen hacer la misma meditación con las partes del cuerpo.

A veces me sorpendo recordando esa anécdota, sin tratar de explicarla, simplemente rememorándola y entonces es cuando mejor entiendo su enseñanza. Y sin querer, esa pequeña anécdota intrascendente con el tiempo se ha convertido para mi en un koan personal, en una interesante enseñanza zen que se reaparece a veces en mi memoria.

Amanecer - acuarela

Amanecer – acuarela

ebola_vaccine

http://www.youtube.com/watch?v=vDPqPqfrmz0&vq=medium

La élite mundial está preparando un programa de vacunación global de nuevo, amedrentando al mundo con el fantasma del ébola.

rudy

http://www.youtube.com/watch?v=IbcLDpjUDIA&vq=medium

“El fuego no puede fundir el acero y yo vi amasijos de acero fundido que parecían lava”
“Nunca en la historia mundial ha caído un rascacielos por un fuego incluso en los casos de incendios masivos”
Rudy Dent, un veterano oficial de los bomberos de NY narra su testimonio y añade pruebas de primera mano que confirman que el 11s fue un autoatentado.

luna2

Primera tècnica amb la foscor: SOTA LA PLUJA EN UNA NIT FOSCA, ENTRA EN AQUESTA NEGROR COM LA FORMA DE LES FORMES.

Va haver-hi una escola esotèrica molt antiga sobre la qual pot ser que no hagis sentit a parlar. L’escola es coneixia com l’escola dels essenis. Jesús va ser instruït en aquesta escola; pertanyia al grup dels essenis. Aquest grup esseni és l’únic grup a tot el món que concep a Déu com a absoluta foscor. L’Alcorà diu que Déu és llum, els Upanishads diuen que Déu és llum, la Bíblia diu que Déu és llum. La dels essenis és l’única tradició del món que diu que Déu és negror absoluta, foscor absoluta, una infinita nit negra.
Això és molt bell; estrany, però molt bell…, i molt significatiu. Has de comprendre el seu significat; llavors aquesta tècnica serà, molt útil, perquè aquesta és la tècnica usada pels essenis per entrar en la foscor, per fondre’s amb ella.
Reflexiona. Per què Déu ha estat simbolitzat a tot arreu com a llum? No perquè Déu és llum, sinó perquè l’home li té por a la foscor. Aquesta és una por humana: ens agrada la llum i ens espanta la foscor, de manera que no podem concebre a Déu com a foscor, com a negror. Aquesta és una concepció humana. Concebem a Déu com a llum perquè ens espanta la foscor.

Vam crear els nostres déus de resultes de la nostra por. Els donem forma i configuració. Aquesta forma i configuració la hi donem nosaltres, diu alguna cosa sobre nosaltres, no sobre els nostres déus. Ells són les nostres creacions. Tenim por en la foscor, de manera que Déu és llum. Però aquestes tècniques pertanyen a l’altra escola.

Els essenis diuen que Déu és foscor, i això, té substància. Una cosa, la foscor és eterna. La llum ve i va, i la foscor roman. Al matí sortirà el Sol i hi haurà llum; al capvespre el Sol es posarà i hi haurà foscor. Per a la foscor no ha de sortir gens, sempre està aquí. Mai surt i mai es posa. La llum ve i va; la foscor roman. La llum sempre té alguna font; la foscor no té font. El que té alguna font no pot ser infinit; només el que no té font pot ser infinit i etern. La llum té una certa pertorbació; per això no pots dormir quan hi ha llum. Crea una tensió. La foscor és relaxació, relaxació total.

Però per què li tenim por a la foscor? Perquè la llum ens sembla que és la vida, ho és; i la foscor ens sembla que és la mort: ho és. La vida arriba amb la llum, i quan et mors et sembla que has caigut en una foscor eterna. Per això pintem la mort de negre, i el negre s’ha convertit en el color del dol. Déu és llum, i la mort és negra. Però aquests són les nostres pors projectades. En realitat, la foscor és infinita; la llum és limitada. La foscor sembla ser l’úter del que surt tot i en el qual cau tot.

Els essenis van adoptar aquest punt de vista. És molt bell i també molt útil, perquè si pots estimar la foscor, ja no li tindràs por a la mort. Si pots entrar en la foscor -i només pots, entrar si no tens por-, aconseguiràs la relaxació total. Si pots fondre’t amb la foscor, estàs dissolt, és un lliurament. Ja no hi ha por, perquè si t’has fos amb la foscor, t’has fos amb la mort. Ja no pots morir; t’has tornat immortal. La foscor és immortal. La llum neix i mor; la foscor simplement és. És immortal.

Per a aquestes tècniques, primer hauràs de recordar que no hauria d’haver-hi en la teva ment cap por pel que fa a la mort, pel que fa a la negror; en cas contrari, com vas a poder fer aquest experiment? Primer cal abandonar la por. Així que fes alguna cosa com a pas preliminar, asseu-te en la foscor, apaga les llums, sent la foscor. Tingues una actitud amorosa envers ella; deixa que la foscor et toqui. Mira-la. Obre els ulls en una habitació fosca o en una nit fosca; tingues una comunió, uneix-te, embeu-te en una relació. T’espantaràs; llavors aquestes tècniques no poden servir d’ajuda, no pots fer-les.

Primer és necessària una amistat profunda amb la foscor. De vegades, a la nit, quan tots s’hagin anat a dormir, roman amb la foscor. No facis res; tan sols roman amb ella. I simplement romandre amb ella et dóna un profund sentiment cap a ella, perquè és molt relaxant. No l’has conegut simplement a causa de la por. Si no tens son, encendràs la llum immediatament, començaràs a llegir o a fer alguna cosa, però no romandràs amb la foscor. Roman amb ella. Si pots romandre amb ella, tindràs noves connexions, nous contactes amb ella.

L’home s’ha tancat completament contra la foscor. Va haver-hi raons, raons històriques: perquè la nit era molt perillosa, i l’home estava en coves o en selves. De dia estava més segur: podia veure el que li envoltava, i cap animal salvatge podia atacar-li; o podia prendre mesures, alguna defensa; almenys, podia escapar. Però a la nit hi havia foscor a tot arreu i estava desvalgut, així que es va espantar; i aquesta por ha entrat en l’inconscient, encara tenim por.

Ja no vivim en coves i no estem a la mercè d’animals salvatges, ningú ve a atacar-nos; però la por segueix aquí. Ha arrelat molt profund, perquè la ment humana va tenir por durant milions d’anys. El teu inconscient no és teu propi; és el col·lectiu, és hereditari, ho has rebut. La por el segueix aquí, i a causa d’aquesta por no pots tenir una comunió amb la foscor.

Una cosa més, a causa d’aquesta por, l’home va començar a adorar el foc. Quan es va descobrir el foc, el foc es va tornar un déu. No és perquè el foc és un déu, sinó a causa de la por a la foscor. Durant el dia hi havia llum i no hi havia por, l’home estava més protegit. A la nit hi havia foscor, així és que quan es va descobrir el foc, per descomptat, el foc es va convertir en un déu, el més gran. Els parsis encara segueixen adorant el foc.
L’adoració del foc va sorgir a causa de la por a la foscor. A la nit, el foc es va tornar l’amic, el protector, la seguretat divina.

Aquesta por segueix aquí. Pot ser que no siguis conscient d’ell, perquè no hi ha situacions en les quals puguis prendre consciència d’ell; però un dia apaga la llum a la nit i asseu-te…, i vindrà a tu la por primitiva. A la teva pròpia casa, començaràs a sentir que hi ha animals salvatges al voltant. Hi haurà algun soroll, i t’espantaràs d’animals salvatges, algun perill és aprop. Aquest perill no hi és aprop; està en el teu inconscient.

De manera que primer has de sobreposar-te a la teva por inconscient, i llavors pots endinsar-te en aquestes tècniques, perquè aquestes tècniques tenen a veure amb la foscor. I Shiva està donant totes les tècniques possibles.

La meva pròpia experiència amb aquestes tècniques és molt bella. Si pots fer-les, són meravelloses. Entraràs en una relaxació profunda que mai has conegut. Però primer descobreix les teves pors inconscients i intenta viure i estimar la foscor. És extasiant. Una vegada que la coneixes, i una vegada que estàs en contacte amb ella, estàs en contacte amb un fenomen còsmic molt profund.

De manera que sempre que tinguis l’oportunitat d’estar en la foscor, i despert… Perquè pots fer dues coses: pots encendre la llum o et pots dormir. Ambdues coses són trucs per fugir de la foscor. Si estàs dormit, llavors no tens por, perquè no estàs conscient. O si estàs conscient, llavors encendràs la llum. No encenguis la llum i no et dormis. Roman amb la foscor.

Sentiràs moltes pors. Sent-les. Sigues conscient d’elles. Porta-les a la teva ment conscient.
Vindran per si mateixes, i quan apareguin, roman com un testimoni. Desapareixeran, i no trigarà a arribar un dia en el qual puguis estar en la foscor amb total lliurament, sense cap por. Pots estar en la foscor abandonant-te totalment. Llavors succeeix un fenomen molt bell. Llavors pots apreciar el que diuen els essenis que Déu és foscor, absoluta foscor.

Sota la pluja en una nit fosca, entra en aquesta negror com la forma de les formes.

Totes les formes sorgeixen de la foscor i es dissolen en la foscor. Els mons vénen, són creats de la foscor, i tornen a la foscor. La foscor és l’úter, l’úter còsmic. La quietud imperturbable i absoluta quietud rau aqui.

Shiva diu que fóra bo fer aquesta tècnica una nit de pluja en la qual tot estigui negre, en la qual hi hagi núvols i no es vegi cap estel i el cel estigui completament fosc. En una nit negra en la qual no hi hagi Lluna…, ENTRA EN AQUESTA NEGROR COM LA FORMA DE LES FORMES. Sigues un testimoni d’aquesta negror, i llavors dissol-te en ella. És la forma de totes les formes. Tu ets una forma: pots dissoldre’t en ella.

Quan hi ha llum, estàs definit. Puc veure’t, hi ha llum. El teu cos té una definició. Estàs definit, tens límits. Els límits existeixen a causa de la llum. Quan no hi ha llum, els límits es dissolen. En la foscor, res està definit; tot es fon en tot la resta. Les formes desapareixen.

Pot ser que aquesta sigui una de les causes de la nostra por: perquè quan no estàs definit, no saps qui ets. No es pot veure la cara, no es pot conèixer el cos. Tot es fon en una existència sense forma. Pot ser que aquesta sigui una de les causes de la por: perquè no pots sentir la teva existència definida. L’existència es torna vaga i apareix la por, perquè ara no saps qui ets. L’ego no pot existir indefinit, és difícil existir com un ego. Un s’espanta. Un vol que hi hagi llum.

Contemplant; meditant, fusionant-se, serà més fàcil fondre’s amb la foscor que fondre’s amb la llum, perquè la llum estableix distincions. La foscor elimina totes les distincions. En la llum ets maco o lleig, ric o pobre. La llum et dóna una personalitat, una distinció: culte, incult, sant o pecador. La llum et manifesta com una persona diferent. La foscor t’embolica, t’accepta…; no com una persona diferent; simplement t’accepta sense cap definició. Estàs embolicat i et fons en ella.

La foscor sempre està fent-ho, però com tens por, no pots entendre-ho. Deixa de costat la teva por i font-te amb ella.

ENTRA EN AQUESTA NEGROR COM LA FORMA DE LES FORMES.

ENTRA EN AQUESTA NEGROR… Com pots entrar en la negror? Tres coses: una, mira fixament la negror. És difícil. És fàcil mirar fixament una flama, qualsevol font de llum, perquè està aquí com un objecte, enfocada; pots dirigir la teva atenció a ella. La foscor no és un objecte; està a tot arreu, està per tots costats. No pots veure-la com un objecte. Mira fixament el buit. Està a tot arreu; simplement mira-la. Assegui’t a gust i mira-la. Començarà a entrar en els teus ulls. I quan la foscor entra en els teus ulls, tu estàs entrant en ella.

Roman amb els ulls oberts quan estiguis fent aquesta tècnica en una nit fosca. No tanquis els ulls, perquè amb els ulls tancats tens una foscor diferent. Aquesta és teva, és mental; no és real. No és real. En realitat, és una part negativa; no és foscor positiva. Aquí hi ha llum, tanques els ulls i pots tenir una foscor, però aquesta foscor és simplement el negatiu de la llum. Igual que quan mires per la finestra i després tanques els ulls, tens una figura en negatiu de la finestra. Tota la nostra experiència és de llum, de manera que quan tanquem els ulls, tenim una experiència en negatiu de la llum i li diem foscor. No és real, aixi no servirà.

Obre els ulls, roman amb els ulls oberts en la foscor, i tindràs una foscor diferent: la foscor diferent que hi ha aquí. Mira-la fixament. Segueix mirant la foscor. Apuntaran les llàgrimes, se t’irritaran els ulls, et doldran. No et preocupis, segueix. I en el moment en què la foscor, la foscor real, entri en els teus ulls, et donarà una sensació tranquil·litzadora molt profunda. Quan la foscor real entri en tu, t’ompliràs d’ella.

I aquesta entrada de la foscor et buidarà de tota la foscor negativa. Aquest és un fenomen molt profund. La foscor que tens dins és una cosa negativa; està en contra de la llum. No és l’absència de llum; s’oposa a la llum. No és la foscor de la qual parla Shiva com la forma de totes les formes, la foscor real que existeix. Li tenim tanta por que hem creat moltes fonts de llum merament com a protecció, i vivim en un món il·luminat. Llavors tanquem els ulls i el món il·luminat es reflecteix negativament per dins. Hem perdut el contacte amb la foscor real que existeix, la foscor dels essenis, o la foscor de Shiva. Hem perdut el contacte amb ella. Li hem agafat tanta por que l’hem rebutjat completament. Li estem donant l’esquena.

De manera que això serà difícil, però si ho pots fer, és miraculós, és màgic. Tindràs un ser enterament diferent. Quan la foscor entra en tu, tu entres en ella. Sempre és recíproc, mutu. No pots entrar en cap fenomen còsmic sense que el fenomen còsmic entri en tu. No pots violar-ho, no pots entrar per la força. Només si estàs disponible, obert, vulnerable, i si permets el pas al fet que entri en tu algun fenomen còsmic, entraràs tu en ell. Sempre és mutu. No pots forçar-ho; només pots permetre-ho.

Ara és difícil trobar foscor real a les ciutats; és difícil trobar foscor real a les nostres cases. Amb la llum irreal ho hem fet tot irreal. Fins i tot la nostra foscor està pol·luïda, no és pura. De manera que és bé anar a algun lloc remot només per sentir la foscor. Vés-te a un poble remot en el qual no hi hagi electricitat, vés-te al cim d’una muntanya. Queda’t allí una setmana per experimentar la foscor pura.

Tornaràs sent un home diferent, perquè, en aquests set dies d’absoluta foscor, sorgiran totes les pors, totes les pors primitives. Hauràs d’afrontar monstres, hauràs d’afrontar el teu propi inconscient. La humanitat sencera… Serà com si estiguessis travessant la totalitat del temps, i sorgiran moltes coses del profund del teu inconscient. Semblaran reals. Pot ser que t’espantis, que t’atemoreixis, perquè semblaran tan reals…, i són solament les teves creacions mentals.

Molts bojos en els nostres manicomis no sofreixen d’una altra cosa que de l’erupció de les pors primitives que porten dins. Les pors estan aquí; els bojos estan espantats, atemorits a cada moment de les seves vides. I encara no sabem com deixar que s’evaporin aquestes pors primitives. Si es pot ajudar als bojos al fet que meditin en la foscor, la bogeria desapareixerà.

Però només a Japó treballen una mica en aquesta direcció. Es comporten de manera absolutament diferent amb els seus bojos. Si algú es torna boig, psicòtic o neuròtic, el mètode japonès és deixar-lo que visqui aïllat durant tres o sis setmanes, segons sigui necessari en cada cas. Simplement el deixen viure aïllat. No va a veure’l cap metge, cap psicoanalista. El proveeixen de menjar, es cobreixen les seves necessitats, i se’l deixa sol.

A la nit no hi ha llum; està solament en la foscor, sofrint, per descomptat; travessant moltes fases. Se li dispensen totes les cures, però no se li dóna companyia. Ha d’enfrontar-se a la seva pròpia bogeria, immediata i directament, i en un termini de tres a sis setmanes, la bogeria comença a desaparèixer. En realitat, no s’ha fet res; simplement se l’ha deixat sol. Aquesta és l’única mesura que s’ha pres.

Els psiquiatres occidentals s’han quedat sorpresos. No poden entendre realment com succeeix, perquè ells treballen durant anys: psicoanalitzen, tracten, fan de tot, però mai deixen a l’home sol. Mai li deixen que s’enfronti totalment al seu inconscient intern ell solament. Perquè quanta més ajuda li ofereixes, més indefens li tornes perquè depèn més de tu. I és una qüestió d’una trobada interna; en realitat, ningú pot ajudar. De manera que els que saben et deixaran que t’enfrontis a tu mateix.
Has de conciliar-te amb el teu inconscient. I aquesta meditació amb la foscor absorbirà completament tota la teva bogeria. Prova-la. Pots provar-la fins i tot a la teva casa. Cada nit, roman una hora amb la foscor. No facis res; simplement mira fixament la foscor. Tindràs una sensació de fusió, i sentiràs que alguna cosa està entrant en tu i que tu estàs entrant en alguna cosa.
Romanent, vivint amb la foscor durant tres mesos, una hora al dia, perdràs tota la sensació d’individualitat, de separació. Llavors no seràs una illa; et tornaràs l’oceà. Seràs un amb la foscor. I la foscor és tan oceànica, gens és tan immens, gens és tan etern, i res està tan prop de tu, i a res li tens tanta por i temor. Està molt a la vora, sempre esperant.

Extret del llibre dels secrets d’Osho.

Contador

  • 282,345 visitas